22 / 11, 2014

Xarxes pel Patrimoni

Resum del debat i reflexió de les Trobades d’Entitats

Xarxes pel Patrimoni

Resum del debat i reflexió de les Trobades d’Entitats

Filtrat per:

Des de la II Trobada d’Entitats s’ha treballat aquest primer document que descriu i dibuixa la xarxa d’entitats, experiències, perspectives de futur i conceptes al voltant d’una idea integradora sobre què entenem per patrimoni.

A través de totes les entitats que hi han participat com el Centre d’Estudis del Bages, la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, l’Institut de Recerca Holística de Montserrat – Irehom, l’Escola Agrària de Manresa, Memòria.cat, Amics del Conservatori, Museum Comarcal de Manresa, Cacis Forn de la Calç, Cal Gras Alberg de Cultura i Idensitat, així com altres entitats interessades, posem ara en comú diverses idees que van sorgir i que podem relacionar amb el projecte Unitat Mòbil del Paisatge com a clau per entendre’l i contextualitzar-lo en el marc d’Estètiques Transversals.

IMGP9813_web

Aquestes dues trobades han servit per fer-nos una idea del treball que estan desenvolupant els agents socials que des de diverses perspectives i camps de treball, aborden el territori. D’aquesta manera constatem l’interés creiex en la posada en valor de l’entorn periurbà de Manresa sota el nom de l’Anella Verda, i que agrupa espais heterogenis en usos, condicions i conservació. Aquests espais però, pensats a través d’experiències referents com l’Anillo Verde de Vitoria-Gasteiz, no han servit per regular i acondicionar d’alguna manera el creixement de la ciutat. Des de l’Escola Agrària, Irehom, i altres entitats, s’entén que cal posar en valor aquests espais des de la perspectiva natural (ecològica) i agrícola (econòmica) per tal que sigui possible la seva conservació i millora. Veiem que és necessari doncs treballar aquests espais intersticials entre la ciutat i el que és territori fora de la urbs, dotant-lo del reconeixement patrimonial i paisatgístic que es mereix, també per posar límit a la ciutat. En aquest sentit, s’ha posat en marxa la Taula de Regadiu convocada per l’Ajuntament de Manresa i que proposa a diverses entitats com l’Associació l’Era, Meandre, l’Escola Agrària, etc. un espai per a discutir possibles actuacions necessàries per a conservar el territori. Altres col·lectius o projectes interessants que han sorgit en aquestes Trobades d’Entitats són el Banc de Terra, la gestió d’horts urbans i periurbans, l’escola Crisàl·lida , els projectes d’arts visuals i territori, entre d’altres.

Una altra idea recurrent en aquestes trobades és el valor del patrimoni arquitectònic i urbanístic. S’ha parlat de com la idea de patrimoni pot anar lligada al valor històric en relació a la seva rellevància tècnica i artística (com el cas d’esglèsies i monuments) o per altra banda lligada al valor emocional vinculat a l’ús i significació per a la comunitat (com és per exemple la Sala Ciutat). Un patrimoni material és quelcom més fàcil de defensar davant les inclemències del temps i els canvis en els valors dels governants, però per a ser conservat, el patrimoni inmaterial, és a dir, la cultura, els costums, allò que no és tangible, depèn de la comunitat, i aquí hi entren un seguit d’elements que s’articulen gràcies a la participació ciutadana com el recent creat col·lectiu Amics del Conservatori, els projectes artístics com Cal Gras, que posen en joc l’art i el teatre per a treballar el territori social, els projectes també al voltant de les arts i la sostenibilitat que desenvolupa CACIS – Forn de la Calç i la recopilació de molts dels testimonis orals de Manresa que ha realitzat Memòria.cat. Aquestes idees i valors están també subjectes a la memòria i molt principalment a la memòria històrica, aquella que ens arriba a través de testimonis vivencials, tant necessària i fràgil alhora de salvaguardar-ne les experiències. En aquesta trobada doncs s’ha parlat de com tant a través de les pedres com de les paraules, entenem què és patrimoni i la necessitat de valorar-lo com a eina principal de la seva conservació.

Finalment, en aquesta sessió hem trobat certs lligams amb el Turisme. S’ha plantejat la necessitat del turisme per a sostenir econòmicament el patrimoni manresà (o qualsevol altre), entenent que és gràcies al consum que fa el turiste en bars, restaurants, botigues, etc. que es pot utilitzar el sistema fiscal per recaptar i després invertir en cultura. Ara bé, aquesta no és la única via. Des de Mixité, sempre hem dit que la cultura, així com ho pot ser l’educació o la sanitat, són sectors d’inversió, no de despesa. Invertir en cultura és invertir en un futur més sostenible en tots els aspectes, social, econòmic i polític. La cultura és allò que ens uneix com a individus, i enriquint-la i fomentant-la, estem també facilitant l’entesa i la comprensió entre la comunitat i el territori. Per tant, sí que el sistema econòmic s’ha de tenir en compte, però la cultura i el patrimoni, entès com tot allò que és rellevant i identifica una comunitat, s’ha de valorar i cuidar sempre.